Galería Silvestre presenta a Ella Littwitz y a Klaas Vanhee con la exposición Dionysius’ Ear

dionysius_ear_07

La Oreja de Dioniso es la cueva que uno de los más sangrientos tiranos de la Antigüedad utilizó para encerrar a los disidentes políticos. Dionisio I, también conocido por Dionisio el Viejo, transformó un antiguo depósito de agua que anteriormente había sido excavado en la roca para este fin, en la ciudad de Siracusa hacia el año 400 aC.

Caravaggio fue quien bautizó la cueva como la oreja del tirano, el año 1586, motivado por la extremadamente buena cualidad de su acústica: su grieta, un corte vertical que se abre en forma de lágrima, hace que cualquier sonido reverbere a lo largo de toda la gruta, por pequeño que éste sea. Cuenta la leyenda que Dionisio I encerraba aquí sus cautivos precisamente con el afán de mantenerse informado de los planes conspirativos que se urdían en su contra.

Ahora bien, si se atiende a la obra de Ella Littwitz (Haifa, Israel, 1982) y Klaas Vanhee (Mechelen, Bélgica, 1982), se puede llegar a poner en duda si lo que realmente Dionisio se proponía era encerrar en la cueva a los disidentes políticos o bien la potencia del eco en sí mismo. Aun la disparidad de los procesos e intereses que se dan en la obra de ambos, por lo menos una reflexión plana en toda la exposición: ¿qué es lo que hace peligroso al arte, su contenido o bien su capacidad para la reverberación?

Fecha: 09.04 – 01.06.2016

 

El Artista Va a la Escuela proyecto d’El Teler de Llum

12321240_1682186615383179_7429668058762233263_n

L’Artista Va a l’Escola (El Artista Va a la Escuela) es un proyecto d’El Teler de Llum impulsado por Thais Salvat y Eloísa Valero que acerca el arte más actual en las escuelas e institutos de la ciudad de la mano de nuestros artistas más cercanos. Estos trabajarán durante varias sesiones con el alumnado y el profesorado en un proyecto artístico diferente en cada caso. Como dice María Acaso en su libro rEDUvolution, “si permitimos que la representación del acto pedagógico se contamine con el exterior, tal vez la realidad entrará a formar parte del recinto pedagógico”.

Del 19 de enero al 20 de febrero, en el Espai Jove Kesse, se hizo una exposición que presentaba y recogía todas las experiencias y trabajos llevados a cabo durante la edición 2015 del proyecto L’Artista Va a l’Escola.

Durante el 2016 intervendrán :

Ester Fabregat en el Instituto Ponts d’Icart con el proyecto Recicla-Repiensa-Reutiliza

Armand en la Escuela El Miracle

En el blog L’Artista Va a l’Escola encontrará las diferentes experiencias de educación artística ya llevadas a cabo. Información e inscripciones en: lartistavaalescola@gmail.com

Cinema al Pati: Tchindas

56f0fa51cdf6f

Coorganitzado con LGTeBre, projección de Tchindas y cinefórum con el director

Uno de los documentales más poéticos sobre la comunidad LGTB en Cabo Verde, país natal de Césaria Evora -fallecida hace cuatro años y presencia constante en la película-, donde una comunidad celebra el Carnaval y los preparativos días antes. Las ‘tchindas’, comunidad de transexuales que coge el nombre propio de Tchinda Andrade (una de las mujeres más estimadas de la isla de São Vicente, sobre todo desde que el 1998 salió del armario como trans), organizan, celebran y preparan una festividad mano a mano con toda la población: durante todo el año reina la calma, pero cuando llega el carnaval toda la isla se pone a trabajar conjuntamente para crear algo bonito de la nada. La discriminación y el rechazo no tienen cabida.

Codirigida por el cineasta Pablo García Pérez de Lara y el escritor Marc Serena, Tchindas retrata la deliciosa fotografía de un día festivo en São Vicente, la segunda isla más poblada de Cabo Verde y uno de los pocos lugares de África donde la homosexualidad y la transexualidad no están penalizadas por el gobierno o la religión. Nominada a los Premios Gaudí y premiada en el Outfest de Los Ángeles entre muchos otros festivales, tendremos la presentación y posterior cinefórum con el codirector.

“Habrá quién la considere una propuesta muy local, pero digo yo que no hay nada más universal que pertenecer a un exiguo trozo de tierra y sentirse orgulloso de ello”. (Toni Junyent, Transit, noviembre 2015)

La proyección será el sábado 9 de abril a las 20:00h y la entrada de colaboración es de 3€.

AQUELLES. Bombes sobre Kobane CRAI Campus Catalunya, 29/03-11/04

12476094_1157053867639456_1766130572_n

Presentem a tercera exposició del curs de comissariat del 29 de març l’11 d’abril.  AQUELLES. Bombes sobre Kobane

Asseure’s al saló i engegar la televisió per tal de desconnectar és una acció força habitual del nostre dia a dia. Tanmateix, la cosa pot canviar quan les imatges que hi apareixen trenquen amb el que entenem per entreteniment. Imatges que, carregades de sentiment crític, ens inciten a participar i reflexionar sobre el nostre temps. Continguts que fan que aquella nit pensem en el que succeeix més enllà de les nostres fronteres, o no. Aquesta exposició reflexiona al voltant de la percepció que tenim de la resta del món, i en especial de com ens arriben les notícies i accions que es desenvolupen més enllà del nostre confort.

AQUELLES. Bombes sobre Kobane. És una instal∙lació que es genera arran d’un audiovisual de 76 minuts de durada que mostra, verge i sense alteracions, com la ciutat Síria de Kobane va viure l’atac per part del pretès Estat Islàmic, gravat per l’Alba Sotorra, documentalista reusenca que es trobava just allà, just en aquell moment, i va filmar­ho. Aquestes imatges possiblement fereixin la sensibilitat d’algun dels assitents, no és fàcil sentir­se tan a prop, ja que sempre ho hem vist des de tan lluny. Però ens hem de preguntar què està passant a Orient; què està passant amb la població civil; quines són les autèntiques tragèdies de la guerra.

L’exposició sorgeix de la motivació a reflexionar, es pretén convidar a la crítica sobre el nostre temps, a conscienciar­nos sobre el que ens envolta. Avui dia sembla que si no ho veiem no existeix i precisament això és el que es pretén reivindicar.

L’Alba Sotorra, guanyadora del premi Gaudí al millor documental per Game Over, és documentalista. A la seva obra hi predomina la temàtica de la llibertat, la dona, Orient, la cultura popular… temes que haurien d’estar a l’ordre del dia. L’artista ens està convidant a prendre consciència i adquirir coneixement com a camí inequívoc a la llibertat.

L’obra que exposem és una mirada personal de l’artista, una vivència in situ amb la mort i la desesperació. El 25 de juny de 2015 l’Alba Sotorra va ser testimoni directe d’una matança d’innocents a Kobane. Ella era l’única estrangera amb una càmera a la mà, com si el destí l’hagués encomanat plasmar aquella situació i ser l’encarregada de mostrar­ho a Occident.

L’exposició compta també amb suport documental, cedit per l’Hemeroteca de Tarragona, per tal d’il∙lustrar així el context i l’espai sobre el que reposa l’obra. No obstant, amb aquest espai dedicat a la premsa, es vol evidenciar la falta de seguiment que va tenir al seu dia, la indiferència amb que es va tractar l’atemptat, ja que simplement es van fer ressò al dia següent (amb més o menys espai segons el diari), però sense anàlisi acurat, sense seguiment posterior; Kobane, només un dia després, va desaparèixer. Per una altra bana, és indiscutible la força que posseeixen les xarxes socials en els nostres dies. Bona part de la informació ens prové d’aquestes, gairebé com a fonts directes, on els afectats donen constància i ens informen sobre el que està passant realment, sense que hagin de pasar per un control televisiu o periodístic, sense que es decideixi què volen que sapiguem o no; la projecció que s’hi troba, doncs, utilitza els hashtags #Kobane #refugees i #SobreKobane, per tal de veure en temps real com es van actualitzant les informacions.

Amb tot això no volíem perdre l’ocasió per denunciar la situació de les milers, milions, de persones que estan fugint del proper orient. Fugen de l’horror i la barbàrie que ens mostra l’Alba Sotorra. Fugen del terrorisme. I la UE, abanderada, teòricament, de la democràcia i dels drets humans, que participa de les guerres directament o a través dels seus aliats o de les empreses aramentístiques, ha decidit tancar les portes, fer veure que no existeixen.

Artista:            

Alba Sotorra

Comissaris:   

Silvia Ruíz

Marta Margalef

Gabino Martínez

Guiomar Sánchez

 Hashtag: #SobreKobane

INAUGURACIÓ: 29 de març, 19 h

Avís: algunes imatges poden ferir la seva sensibilitat

 

XIII Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus

 

Tríptic Pedagogia 2016_Página_1 Tríptic Pedagogia 2016_Página_2

El proper dimecres 13 d’abril de 2016 el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona organitza la XIII Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus:

ART EDUCACIÓ I MUSEUS. PEDAGOGIA DES DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE

LA INSCRIPCIÓ TÉ UN PREU PÚBLIC DE 20€

Podeu realitzar la inscripció aquí: http://ow.ly/ZEWFH

Cal fer l’ingrés de pagament de la matrícula al compte corrent de la Diputació de Tarragona núm. ES88 2013 3056 0702 1009 8938 de Catalunya Caixa, indicant XIII Jornada MAMT i el vostre nom.

Trameteu còpia del resguard de pagament a mamtpedagogic@dipta.cat

Professors XTEC

L’activitat està inclosa en el Pla de Formació Permanent del Departament d’Ensenyament 2015-2016 i certificada per l’ICE de la URV.

Inscripcions a: http://www.xtec.cat/web/formació/gestió/cercador_activitats

Codi de l’activitat: 700 013 0021

Reducció del 50% del preu sobre la matrícula:

  • Membres de l’Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
  • Membres de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya


Queden exclosos de pagament
:

  • Estudiants de la Universitat Rovira i Virgili
  • Professors de la Universitat Rovira i Virgili
  • Personal de la Diputació de Tarragona

 Esperem la vostra assistència

 Salutacions,

MAMT Pedagògic

Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona

C/ Santa Anna 8

43003 Tarragona

Tel. 977235032